Anmelden
Cover von L'ofici de viure

Religion & Spiritualität

L'ofici de viure

von Catalunya Ràdio

Website RSS

Folgenzu den neuesten

  1. Perfeccionisme vs. obsessi�

    Viure cercant sempre la perfecci� ens pot portar a l'obsessi�, que no �s el mateix que patir trastorns obsessius, tal com ens diu la psic�loga S�lvia Caballol, que alerta de les conseq��ncies de ser massa r�gid. En parlen, tamb�, la psiquia

  2. Dejuni de not�cies

    Protegir-nos davant l'allau de not�cies negatives que patim. �s la recomanaci� de la psic�loga Anna Romeu en el seu article "Un m�n que tremola: conviure amb la incertesa". Una sobreexposici� informativa ens pot dur a la inseguretat, el pat

  3. L'automotivaci�

    La motivaci� �s el motor intern que ens fa avan�ar com a persones i com a societat. Ho diuen Olga Ca�izares i Cristina Miaja al llibre "�Y a ti que te motiva?", on asseguren que automotivar-nos canvia els nostres pensaments i sentiments i m

  4. El so, agent de salut

    El so �s una eina terap�utica. Aix� ho assegura Jordi A. Jauset al llibre "Sonidos para el bienestar", que acaba de publicar a l'editorial Plataforma en col�laboraci� el Dr. Miquel Samarra, especialista en mantres. Al llarg de la hist�ria,

  5. Gestionar el que �s imprevisible

    L'expert en finances i formador empresarial Miquel Pino acaba de publicar el seu darrer llibre, "Nunca digas a mi no me va a passar", a l'editorial Profit. El Miquel va tenir un greu accident de bicicleta que el va deixar durant unes setman

  6. Qu� �s infidelitat i qu� no ho �s?

    La meitat de les persones en algun moment de la seva vida seran infidels a la seva parella. Per� qu� hem de considerar infidelitat i qu� no? Somiar amb una altra persona, tontejar o tenir secrets amb la parella es pot considerar una infidel

  7. D�ficit d'homes?

    Cada vegada hi ha m�s dones que no troben homes amb els quals poder crear una relaci� de parella estable i igualit�ria. La majoria d'elles tenen un perfil concret: dones amb carreres professional s�lides i amb valors feministes. No volen ho

  8. Deixar anar el passat

    El passat condiciona la manera en qu� vivim el nostre present. Hi ha persones que encara no han pogut acceptar fets del seu passat. De fet, costa molt ser feli� i viure tranquil amb un mal passat. Per� no cal estar ferit per mirar enrere. �

  9. Pecar d'ingenu�tat

    Hi ha persones que s�n molt ing�nues, �s a dir, que es creuen tot all� que veuen i tot all� que els diuen. Podr�em dir que van amb el lliri a la m�. Aquest exc�s d'ingenu�tat, per�, pot convertir-se en un problema en una era en qu� les xarx

  10. Narcisistes a les xarxes

    Hi ha creadors de contingut que busquen cridar l'atenci� mitjan�ant la cr�tica, el judici constant; o assenyalant culpables. Aquests creadors acostumen a ser narcisistes, i basen el seu poder en el domini de la compet�ncia. Si sortim de les

  11. Sense vergonya

    La vergonya no hauria de dirigir la nostra vida, ni les nostres decisions, malgrat que pot ser una bona aliada, perqu� ens ajuda a sobreviure en societat. La coach Meritxell Garcia Roig, que �s una PAS (persona amb alta sensibilitat), ens e

  12. Ho sento, no m'agrades

    Saber dir "no" a una relaci� quan acaba de comen�ar �s dif�cil. Ens sentim culpables o tenim por de la reacci� de l'altra persona? Com ho hem de fer quan no veiem clara una relaci�? Ens ho expliquen les psic�logues S�lvia Llop i Laia Sabat�

  13. Migranya: reprocessament del dolor

    Diu la psic�loga Sandra Ferrer, que patia migranya des del 12 anys, que durant d�cades s'ha ent�s la migranya nom�s com una malaltia, per� que avui la ci�ncia comen�a a mostrar-ne una mirada diferent. La neuroci�ncia i la psicologia han fet

  14. Darwin es va equivocar?

    La pregunta la fa el doctor en Sociologia i mestre zen Antonio Lozano, per a qui t� molta import�ncia el fet de la socialitzaci� a l'hora de sobreviure. Saber que necessitem els altres, i no pas ser m�s forts que ells. L'acompanya el coach

  15. Imatges transformadores

    Hi ha imatges interiors que ens empobreixen, diu Miriam Subirana, doctora en Belles Arts i coach, i d'altres que ens alliberen i ens desperten. Ens ho explica parlant del seu nou llibre, "El paisaje interior". Amb un comentari introductori

  16. L'autocura

    Ens escoltem prou? I ens autoconeixem? Si ho f�ssim, potser podr�em practicar l'autocura, tant de les emocions com del cos. La metgessa Carme Mombiedro ens explica al seu llibre "Escolta't, mira't i toca't" com ho podem fer, acompanyada del

  17. Dol migratori

    El dol migratori �s un proc�s que pateixen en m�s o menys grau les persones que deixen el seu pa�s d'origen per anar a viure a un altre pa�s per diferents circumst�ncies. Ens expliquen com es transita aquest dol la psic�loga Ares Zamora i e

  18. Diagn�stic de TDAH en adults

    Les persones diagnosticades de TDAH quan s�n adultes es treuen un pes del damunt perqu� almenys saben per qu� se senten diferents i identifiquen els seus sentiments i pensaments, molt m�s dispersos que els de la majoria de la poblaci�. T� a

  19. Estimar b�

    La psic�loga S�lvia Congost ha escrit el llibre "El arte de amar bien", on explica en qu� consisteix l'amor de veritat i com hem de gestionar els conflictes que sorgeixen en una parella, a m�s de preservar la nostra identitat, que �s clau p

  20. Canviar d'opini�

    Rectificar �s de savis. I donar la ra� a l'altre �s un gest que ens honra. Per�, en general, costa molt canviar d'opini� quan ens hem aferrat a una idea, i l'hem aguantat contra el vent i marea. Ens expliquen quan i com ho hem d'afer la coa

  21. Defenses internes

    Tots tenim defenses internes que protegeixen la nostra part m�s vulnerable. El psic�leg i psicoterapeuta Mario C. Salvador diu que tenim una ciutadella dins nostre plena de sistemes de defensa m�s o menys enginyosos. Per aix� ha escrit el l

  22. Eutan�sia

    La psic�loga Carme Brit va acompanyar la seva mare en el seu proc�s d'eutan�sia. Ara �s amb nosaltres juntament amb Pablo Noguera, metge especialista en cures pal�liatives, un equip indispensable tamb� en aquest proc�s. Dels dubtes i els at

  23. L'esperan�a

    El doctor en Filosofia i Teologia Francesc Torralba ha guanyat el premi Josep Pla amb el llibre "Anatomia de l'esperan�a". Hi parla dels que esperen i dels que desesperen. Unes i altres s�n actituds oposades, diu. I ens convida a apuntar-no

  24. Sortida del cos

    Els cient�fics que ho estudien expliquen que podem sortir del cos per una experi�ncia propera a la mort (EPM), per� tamb� hi ha la possibilitat de fer-ho per una experi�ncia fora del cos (EFC), com ha explicat la doctora en Psicologia Jenny

  25. Psicologia transpersonal

    El doctor en Filosofia Vicente Merlo ha escrit un llibre sobre la psicologia transpersonal, que oscil�la entre la ci�ncia i l'espiritualitat. Comentem amb ell les aportacions d'aquesta psicologia en el m�n actual, sense perdre de vista el p

  26. Jubilaci�: aspectes psicol�gics

    Diu la psic�loga S�lvia Caballol que en la jubilaci� no tot s�n flors i violes encara que hi h�gim somiat amb la mateixa il�lusi� que si es tract�s del parad�s. Qu� representa la jubilaci� a nivell psicol�gic? Ens ho explica ella i les tamb

  27. L'experi�ncia conscient

    Diu el psicobi�leg Ignacio Morgado al seu llibre "El espejo de la imaginaci�n. �Qu� es la consciencia?" que precisament la consci�ncia �s all� amb qu� ens identifiquem. Per� tamb� �s una pres�, assegura, i no en podem sortir. Parlem amb ell

  28. Viol�ncies digitals

    La soci�loga S�lvia Semenzin va ser v�ctima de viol�ncia digital als 26 anys, per part d'una exparella que va penjar v�deos sexuals seus a les xarxes. Aix� va fer que es pos�s a investigar qu� hi ha darrere d'aquest tipus de viol�ncia cap a

  29. De la diplom�cia a la risoter�pia

    La doctora en Ci�ncies Pol�tiques Naila Qalqili �s ara mateix la directora de l'Escola de Risoter�pia de Barcelona. Ella, per�, �s d'origen palest� i va viure de petita al L�ban en plena guerra. Despr�s va ser diplom�tica per la Unesco. Un

  30. Menopausa i estats d'�nim

    La menopausa �s un fenomen f�sic per� que tamb� afecta psicol�gicament les dones quan la tenen. Fins a quin punt �s possible controlar les emocions en aquesta etapa? Parlem tamb� d'insomni i de sexe, i ho fem amb la fisioterapeuta Mireia Gr

Ältere Folgen

Anmelden oder registrieren

Jetzt

0:00 / 0:00